Por Anna Martori Adrian (colaboradora local de la Fundación Promaestro)
Les famílies i docents tenim una preocupació i un objectiu comú: la felicitat i l’educació dels nostres fills i alumnes. Així doncs, a la 3a Trobada entre Mestres anomenada “Famílies: aliança i conflicte”, hem anat desentrellant i qüestionant-nos sobre els punts on ens hem de posar d’acord les famílies i els docents com a agents educadors que som. Tant és així, que és completament necessari una confiança i reconeixement mutu: les famílies com a encarregats de l’educació no formal dels seus fills, i el professorat com a responsables de l’educació formal i professional dels alumnes.
Al llarg de les dues sessions, desenvolupades els dies 11 i 18 d’abril al Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres de Catalunya a la ciutat de Barcelona; vam poder compartir i reflexionar les nostres pràctiques educatives en relació a les expectatives que teníem sobre els propis rols com a famílies i mestres.
Pel que fa a la primera sessió vam tractar de situar les necessitats i funcions en el vincle Família-Escola. Així és, que compartint casos pràctics i reals dels docents que van participar de la sessió, ens adonàvem que les funcions d’ambdós queden clares quan l’alumne funciona acadèmicament i socialment; però el vincle es pot tensar quan això no és així.
A més, vam evidenciar la importància de treballar amb les famílies conjuntament i coeducar, ja que si no hi ha coneixença no hi haurà confiança. Així doncs, aquest treball en comú requereix una obertura dels centres educatius i una major implicació per part de la famílies cap a l’educació dels seus fills i filles. Tot i això, actualment el sistema educatiu ens limita aquest apropament a les famílies, ja que la majoria de tutors només poden dedicar una hora setmanal d’atenció a les famílies.
Un dels temes clau de la primera sessió va ser el rol del tutor com a enllaç entre el centre escolar i les famílies. Defensàvem el paper que juga a l’hora de vincular-se amb el grup, i la necessitat d’oferir ajuda a les famílies per tal de treballar conjuntament. Si entre el vincle tutor-família aconseguim trobar un objectiu comú, podrem garantir l’èxit.
Pel que fa a la segona sessió vam oferir el testimoni de la Montse Martori, una mare amb tres fills; a qui vam poder escoltar, reflexionar i compartir les expectatives que tenim entre el vincle Escola-Família. Així doncs, el cas que es va presentar plantejava la diferència de tracte per part d’un dels fills, en relació a les dificultats d’aprenentatge i necessitats educatives específiques.
Així és, que la sessió es va centrar en com es pot treballar en comú família i escola, quan un dels fills no rendeix acadèmicament i socialment. Una de les conclusions que vam poder extreure va ser en el fet que el tutor hi juga un paper important en acompanyar el procés d’aprenentatge i oferir un reforç a la família.
D’aquesta manera és necessari establir compromisos comuns i fer-nos corresponsables de l’educació de l’infant. Remarcàvem la necessitat de que l’alumne sigui capaç de desenvolupar les seves passions, i ens vam qüestionar si el Currículum actual ho permet.
Es va destacar a més la rellevància que té la comunicació amb les famílies: els hem de comunicar com treballem i demostrar que fem a l’escola.
Finalment, volem agrair la participació de la Montse Martori com a testimoni que ens va plantejar el que com a família valora del professorat: transparència, oferir eines de crítica constructiva al centre, informació de l’acompanyament escolar, bona comunicació i innovació educativa.
