Por Anna Martori Adrian (colaboradora local de la Fundación Promaestro)
El passat 29 de febrer i el 7 de març es va iniciar a Barcelona les Trobades entre mestres que s’organitzen des de la Fundació Promaestro. Aquesta primera trobada, tenia un eix transversal de “La meva aula, els meus alumnes: espais protegits”. La trobada, consistia en dues sessions de les quals van poder-hi participar mestres, professors i professionals de l’educació per poder compartir i reflexionar sobre les seves experiències més properes a dins de les seves aules.
A la primera sessió vam estar treballant i aprofundint en l’alumne com a element i nucli fonamental de l’educació, i del vincle afectiu que s’estableix entre el mestre i alumne, en un espai concret, com és l’aula. En relació a treballar aquesta relació, vam tractar de definir limitacions, possibilitats, riscos i potencialitats; per tal de poder definir i emmarcar d’una manera més concreta la realitat que ens trobem a les aules.
Per una banda, una de les limitacions i riscos que els docents compartien era la manca de recursos econòmics i humans que es troben per poder gestionar d’una manera les aules, sobretot en referència a les ràtios que dificulta un tracta individualitzat cap als alumnes. A més, una de les preocupacions que es van transmetre era que les pròpies parets i material de les aules dificultava el fet de presentar als infants diferents escenaris d’aprenentatge. Així doncs, vam plantejar-nos la qüestió, si l’aula era l’únic espai d’aprenentatge que podíem oferir als alumnes.
D’altra banda, en relació a les possibilitats i potencialitats que es van trobar adequades era la importància que l’infant trobés en l’aula un espai de referència i de participació activa; per tal de poder potenciar la seva seguretat tant amb mestres, companys com amb el seu propi aprenentatge. A més, es va compartir la importància de que les aules possibiliten un espai d’experimentació sense límits i on el grup pren un protagonisme inherent. Així doncs, l’aula esdevé un espai de treball col·laboratiu on l’aprenentatge sorgeix quan hi ha un intercanvi amb els companys.
La primera sessió va finalitzar amb una activitat més de reflexió individual on els mestres i professors poguessin plantejar-se “Quin és el meu jo docent” i com actuen, senten i pensen en relació a la seva professió.
Pel que fa a la segona sessió, vam demanar als participants que delimitessin un cas educatiu que planteges un conflicte, que fos actual i que no estigués resolt. D’aquesta manera, vam destinar la sessió a compartir aquests casos i a analitzar-los exhaustivament. De les diferents situacions que es van plantejar, la majoria tenien en comú la necessitat de treballar amb els infants la gestió de les emocions i que els mestres ens poguéssim ocupar d’aquesta vessant emocional dels infants. Així doncs, partíem de la relació d’ensenyament i aprenentatge que vincula a l’alumne i al mestre, i posàvem l’accent en què calia tenir en compte no només els continguts curriculars, sinó educar també en les emocions.
A més, sorgia la preocupació compartida que sovint els docents no tenen espais on compartir de manera lliure les seves preocupacions amb altres professionals de l’educació; creant una comunitat educació en forma de xarxa. En relació al tema, vam recordar quins models de docent havíem tingut en la nostra infància i què ens havia marcat com a alumnes, i què ens motivava a nosaltres a ser educadors. Així doncs, vam adonar-nos de la importància ser mestre amb un perfil vocacional.
Finalment, per concloure la trobada, els participants es van poder visualitzar com a “professors reflexius” i compartir a partir del que s’havia treballat a les dues sessions de la Trobada entre mestres què havien confirmat, què havien descobert i que plantegessin propòsits en relació a la seva tasca professional.
